Ayacucho (ciutat)

Ayacucho

Localització
13° 10′ S, 74° 13′ O / 13.16°S,74.22°O / -13.16; -74.22
Estat	Perú
Regió	Regió d'Ayacucho
Província	Huamanga
Capital de	Regió d'Ayacucho Huamanga Ayacucho District (en)
Població humana
Població	216.444 (2017) (72,6 hab./km²)
Geografia
Superfície	2.981.370.000 m²
Altitud	2.761 m
Creació	25 abril 1540
Organització política
Membre de	Xarxa de ciutats creatives (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	05000–05003
Fus horari	UTC−05:00
Prefix telefònic	66
Altres
Agermanament amb	Avezzano Verona
Lloc web	munihuamanga.gob.pe

Ayacucho (fundada com a San Juan de la Frontera de Huamanga el 25 d'abril de 1540 i anomenada Huamanga fins al 15 de febrer de 1825) és una ciutat peruana capital del districte homònim, de la província de Huamanga i del departament d'Ayacucho. Es troba al vessant oriental de la serralada dels Andes a una altitud de 2761 msnm ^{[nota 1]} i gaudeix d'un clima temperat i sec, amb brillantor solar tot l'any.

És un dels conjunts arquitectònics i artístics més notables del Perú. Se'l coneix com la «Ciutat de les Esglésies», degut als seus nombrosos temples colonials, i com a «Ciutat Senyorial» per la seva arquitectura, tradició i art.

La ciutat té fama tant nacional com internacional gràcies a les seves peces d'artesania, motiu pel qual va ser declarada com a Capital de l'Art Popular i de l'Artesania del Perú. Destaquen les talles en alabastre (material conegut a la zona com a pedra de Huamanga), la terrisseria - en especial els bous i esglésies de Quinua -, la filigrana del barri de Santa Ana i principalment els cotitzats retaules ayacuchanos.^[1] En honor a aquesta ciutat peruana i a la batalla d'independència ocorreguda al seu territori, els països andins d'Argentina, Bolívia, Equador i Veneçuela, van refundar cadascun una ciutat i rebatejant-les respectivament 'Ayacucho'.

És una ciutat de molt alt fervor catòlic.^[2] Posseeix més de trenta temples virregnals d'estil renaixentista, barroc i mestís, que alberguen al seu interior fines obres d'art com pintures, imatgeria religiosa i retaules de fusta daurada. A més, es poden apreciar casals colonials, restes arqueològiques i manifestacions artístiques que revelen un passat històric i una tradició encara vigent i atractiva.^[3]

Així mateix destaca per la seva música i festivitats, com els carnavals i sobretot la Setmana Santa, ambdues declarades Patrimoni Cultural de la Nació. Aquesta darrera es considera la segona més important del món, pel que fa a celebració de la Setmana Santa.^[4][5]

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.